dissabte, 15 d’agost del 2015

Signatura del contracte per a la reestructuració i rehabilitació integral de l'orgue de la Parròquia de la Santa Creu de Cabrils

Des de ja fa bastants anys, Organumbcn ha dut a terme feines de manteniment a l’orgue de Cabrils. Aquestes feines de manteniment s’han anat realitzant per tal de no deixar morir l’instrument, a l’espera d’un temps propici per a la seva restauració.

La Parròquia de Cabrils, en especial el seu Rector Mn. Josep Rodriguez i l’organista Ma. Dolors Casanovas, entre d'altres, sempre han tingut inquietud i interès per l’orgue de Cabrils, per la qual cosa han procurat per l’instrument fins als nostres dies.

Breu nota històrica


Orgue provinent de la parròquia de Castellar del Vallès, orguener d’origen desconegut. Només es poden fer conjectures sobre l’orguener que el va construir. Per les característiques de l’instrument, com per exemple un teclat amb registres d’estètica clàssica i l’altre d’estètica romàntica, podem assegurar que va ser construït a partir de la segona meitat del segle XIX.

Orgueners de l’època construïen orgues amb idèntics patrons, com Aquilino Amezua, Roqués... o deixebles seus.

Es desconeixen els autors del procés de trasllat i posterior manteniment a Cabrils. Durant la Guerra Civil Espanyola és salvat de la crema gràcies a l’excusa d’utilitzar-lo com a instrument per al ball i per la intercessió d’en Rafael Martínez Valls. Es pot considerar aquest orgue dins del marc de l’estètica musical romàntica.

Registració actual


Després de les modificacions que se li van fer a l’orgue, aquest disposa actualment dels següents registres (hi hem afegit algun tret característic o tècnic dels mateixos):

Orgue Major o Primer teclat


Flautat Violó 16’: Registre tapat comú amb el Pedal.

Flautat 8’: Registre amb 30 tubs a la façana, la resta a l’interior amb mescla de tubs de diferents èpoques.

Violó 8: Registre comú amb el Pedal.

Salicional 8’: Registre de mesura estreta, so característic.

Octava 4’: Registre per ser tocat amb el Flautat 8’ o Violó 8’, 2on. harmònic natural.

Quinzena 2’: Registre per ser tocat amb el Flautat 8’ o Violó 8’ i Octava 4’, 4art harmònic natural.

Plens III r.: Com el seu nom indica, per coronar la piràmide acústica del “Plenum”. Tres tubs per cada nota.

Recitatiu o Segon teclat


Flauta Octaviant 4’: Registre que pertany al segon harmònic natural. Aquest registre té la particularitat de ser de llargada doble. Els tubs tenen un foradet a mitja llargada, això fa sonar el tub una octava alta, amb un efecte sonor que imita la flauta travessera.

Dotzena 2 2/3’: Registre afegit durant l’última intervenció. Ocupa exactament l’espai on hi havia les “persianes expressives”.

Corneta V r.: Registre de cinc tubs per nota. Concentra els cinc primers harmònics naturals Do-do-sol-do-mi.

Trompeta 8’: Registre de llengüeta batent de llargada de 8’ peus.

Corn Anglès 8’: Registre de llengüeta lliure. Mitja llargada.

Veu Humana 8’: Registre de llengüeta batent, 1/8 de llargada.

A aquest teclat li manquen els registres fonamentals. S’hi haurien d’afegir registres de 8’ peus bàsics.

Pedal


Subbaix 16’: Registre comú amb el Manual Violó 16’.

Baix 8’: Registre comú amb el Manual Violó 8’.

Flauta 4’: Registre amb tubs nous instal·lats durant la darrera reforma, en un salmer a part.

Pedaler nou, afegit durant l’última intervenció, consta de 30 notes, C-f’ (Do-fa). Anteriorment només hi havia un pedaler de 12-13 notes, una octava cromàtica. Encara existeixen, d’aquell temps, un grup de 12 tubs de fusta a banda i banda de l’orgue.

Teclats i pedals actuals


La consola actual té dos teclats de C a g’’’ (Do-sol). Consten de 56 notes cadascun, amb acoblament de “calaix”, per tocar el segon des del primer. Té problemes de funcionament.

Pedaler de 30 notes de C a f’ (Do-fa) amb els seus dos corresponents acoblaments, per tocar el primer i el segon teclat des del pedal.

De la consola original només en queda la carcassa i els tiradors de registre, la resta és tot de la darrera intervenció. Aquesta consola té molt poca estabilitat, afectant negativament els mecanismes, tant de notes, com de registres.




L’orgue consta de 1.069 tubs, tots ells sonants. Només hi ha en un lateral del moble de cara a l’altar un grup de tubs anomenats canonges, d’ús exclusivament decoratiu. De tot el material sonor hi ha disparitat de qualitats, procedències i estat físic.



L’orgue de Cabrils, des del punt de vista de l’orgueneria, és molt interessant. Pertany a una època curiosa de canvis en el món de l’ofici i de l’estètica musical. Encara en alguns aspectes es resistia l’ofici a les novetats. D’altra banda, en la disposició de registres observem que progressa amb els gustos i l’estètica musical de l’època, per exemple:

  • Caixa expressiva (inexistent a dia d'avui).

  • Registres amb transmissió pneumàtica (Subbaix 16’ pedal).

Aquests dos trets són de tradició romàntica, novetats d’aquell moment (segona meitat del segle XIX).

Registres característics del gust romàntic o postromàntic


Flauta octaviant 4’: De doble llargada, imitant la flauta travessera.

Corn Anglès 8’: És un registre molt interessant i al mateix temps poc freqüent.

Potser n’hi ha dos o tres en tot Catalunya i és molt típic a Europa en els temps de la construcció de l’orgue de Cabrils.

Només per aquest registre, aquest orgue ja ha sigut tema de conversa entre entesos. Tot i el mal estat de l’instrument, aquest encara amaga els seus tresors. Aquest registre també es coneix per Clarinet o Euphon, tant en tessitura de 16’ com de 8’.

Salicional 8’: Obert, talla bastant estreta, està entre un Flautat 8’ (ample) i una Viola da Gamba 8’ (molt estreta).

Veu Humana 8’: De llengüeta batent. És un registre molt utilitzat en el romanticisme (per exemple Cesar Frank i Lefevre Welly en feien ús i referència explícita a les seves composicions). És dels pocs registres d’aquest tipus que s’han utilitzat més o menys  en totes les èpoques des del barroc fins avui en dia.

Observant el salmer (caixa on hi ha els tubs interiors i on rau tota la mecànica de notes i registres) s’aprecia que hi havia un pedalet a la consola per preparar tots els registres de llengüeta. L’organista podia preparar prèviament  amb els tiradors els registres de llengüeta que volgués sense que sonessin. Disposava d’un pedalet que accionava una corredora primària que deixava passar l’aire a aquests registres a voluntat de l’organista, sense necessitat d’haver-los d’accionar amb les mans. Era un fet molt típic a l’orgueneria francesa, anomenat “Appel d’Anches”. Al començament de les partitures d’aquest gènere s’acostuma a llegir: “Anches Preparés”.

Registres característics del gust clàssic o neoclàssic


Flautat 8’: En façana, molt ample.

Un Flautat ibèric real, és a dir, ample de mida i diferenciat del Principal europeu, que és més estret i més punyent. El Flautat és més dolç i un mica més lent de reacció.

Quinzena 2’: En l’època de la construcció de l’orgue de Cabrils, poc orgues contaven encara amb una Quinzena, considerada massa aguda.

Plens III r.: L’últim graó pertanyent a la piràmide acústica d’un orgue de concepció clàssica.

Corneta V r.: Registre solista utilitzat sobretot en el repertori organístic anterior a l’orgue de Cabrils. Tot i això, també es van construir i utilitzar cornetes en l’època romàntica, però no en el tipus de construcció tant clàssica com a Cabrils.

El fet més clar de la lluita de l’orguener entre la tradició i la modernitat d’aquells temps, queda palès en l’extensió del pedaler anterior. Constava només de les 12 primeres notes cromàtiques C-H (Do-Si), potser fins a c0 (do), però no més. Aquest fet es repeteix molt sovint ja d’antic en la tradició orguenera a la Península Ibèrica, Illes Balears, Itàlia i França.

El pedaler, en aquests casos, només feia la funció de baix harmònic cadencial. A part del gregorià i la polifonia a capella, l’orgue sempre havia de tractar els modes gregorians del moment concret de la litúrgia. No permetia gaires llibertats harmòniques, com a mínim pel que fa al pedal. A la resta d’Europa, sobre tot al nord, amb la reforma, es va donar importància màxima a la música en la litúrgia. En deixar de dependre del gregorià, es van eixamplar les mires musicals. Un dels màxims exponents podríem dir que fou en J. S. Bach, tot i que ja molt abans era palès el canvi. Els pedalers al nord d’Europa van anar creixent en el nombre de notes: 7, 8, 12, 24, 25, 27, 30 i finalment en l’actualitat, però molt puntualment, fins a 32. Finalment la península Ibèrica també adoptà les normes europees d’extensió de teclats i pedals, allargant-se aquesta adequació fins ben bé el s.XX.

Situació actual


L’orgue de Cabrils ha sofert durant molt de temps. En primer lloc s’ha d’esmentar que l’orguener inicial, o potser durant el muntatge a Cabrils, no es va preveure l’accessibilitat a l’orgue per fer-ne un manteniment òptim. A part d’estar arrambat a la paret, hi ha tres registres actualment pertanyents al 2on teclat (Corneta Vr., Trompeta 8’ i Corn Anglès 8’) que fan de barrera física i impedeixen poder afinar tota la resta. L’orgue de Cabrils actualment és gairebé inafinable/inaccessible.

També hem observat que hi ha molts tubs aprofitats d’altres èpoques, d’altres que ja no sonen, i malauradament són irrecuperables.

Reestructuració i rehabilitació integral


La Parròquia de la Santa Creu de Cabrils, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cabrils i de l'Arquebisbat de Barcelona, ha encarregat a Organumbcn la reestructuració i rehabilitació integral de l’instrument.
El conveni de conservació i rehabilitació de l'orgue el van signar l'Ajuntament de Cabrils, l’Arquebisbat de Barcelona i la Parròquia de la Santa Creu de Cabrils al juny de 2015.
La firma del contracte entre Organumbcn i la Parròquia de la Santa Creu de Cabrils es va fer el juliol de 2015.

Recull fotogràfic previ a les feines de reestructuració i rehabilitació integral




.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada