divendres, 26 de juny del 2015

Neteja, posada a punt i reparacions de l’orgue de l’Església de Nostra Senyora de Pompeia (Caputxins), Barcelona

Durant la primavera del 2015, i per desig de la Comunitat de Frares Caputxins, es va procedir a la neteja, posada a punt i reparacions, de l’orgue del Santuari de la Mare de Déu del Roser de Pompeia, a la Diagonal de Barcelona. Aquesta intervenció ha estat supervisada per el P. Mateu Sanclimens i en Benet Costa, tots dos organistes.

Breu nota històrica de l’orgue


Fou construït l'any 1910 per Pau Xuclà. Reconstruït per Lope Alberdi el 1942 i modificat posteriorment pel Pare Robert de la Riba. El 1983 hi intervé Gabriel Blancafort, que amplia i electrifica l'orgue.

Pau Xuclà i Camprubí (1868 - 1953)


Fou un orguener del que s'ignora gairebé tot de la seva vida particular.

Es formà al taller de l'important orguener basc Aquilino Amezúa. Realitzà els orgues del Santuari de Pompeia a Barcelona (1910), el de Sant Martí de Tous (1924), el de la parròquia de Sant Agustí de Barcelona i el de Manlleu.

Enginyà un tipus d'organola --la xuclanola--, una espècie de mecanisme automàtic similar a la pianola, que funcionava amb un rotlle de paper perforat. El 1911 enllestí l'interessant instrument de l'església de Betlem de Barcelona, destruït el 1936.

Xuclà continuà les obres inacabades deixades per Gaietà Estadella i Solé (1877-1944), cas dels orgues de la Mercè a Barcelona i dels Escolapis de Sarrià.

Al final de la guerra col·laborà amb el taller Rogent, de Collbató, dirigit aleshores per Enrico Rabagliatti, deixeble de Silvio Puggina, mort el 1940. Xuclà acabà l'orgue de col·legi de Sant Miquel de Barcelona, que havia començat Puggina.

Lope Alberdi Recalde (1870 - 1948)


Introduí a la península Ibèrica el salmer de pistons, la mecànica pneumàtica i el sistema elèctric. Fou operari i director de la casa Amezua, a Barcelona, i, finalment, n'arribà a ésser propietari (1896). Construí els orgues de la Seu d’Urgell, el de la Basílica de Montserrat, el de la parròquia de la Concepció de Barcelona i el del Sant Esperit de Terrassa, entre d'altres.

Pare Robert de la Riba (Joan Sans i Balsells, 1912 - 1999)


Fou un organista i compositor català. Quan ingressà a l'Orde Caputxí prengué el nom de Robert de la Riba, amb el qual signava les seves composicions. També ha deixat una col·lecció de fotografia pròpia.

El 1943 va inaugurar l'orgue del Santuari de Nostra Senyora de Pompeia i entre els anys 1946 i 1970 hi va assumir els magisteris de capella i de l'orgue, en què dugué a terme una continuada labor pedagògica i musical, a través de l'assídua interpretació del repertori sacre dels segles XVI al XX. Durant aquest període es va dedicar amb molta intensitat a la composició. D'aquesta època daten algunes de les seves composicions més emblemàtiques com la Rapsòdia Nadalenca per a orquestra i cor, estrenada sota la seva direcció al Palau de la Música Catalana, la Simfonieta concertant, Missa catalana (1965) o la sèrie de sardanes, en les seves diverses versions.

Gabriel Blancafort París (1929 - 2001)


A partir de 1961, al final d'una època de llarga postguerra, quan a Espanya encara predominaven els postulats d'O.E.S.A. (Organeria Española Sociedad Anónima), amb els seus orgues neoclàssics i eclèctics de tracció elèctrica, Gabriel Blancafort fou l'introductor dels nous corrents de l'orgueneria de l'Europa Central, reorientada cap a la recuperació dels sistemes clàssics de transmissió mecànica i d'harmonització (Orgelbewegung) i reinstaurà l'ofici d'orguener a casa nostra.

Com a investigador, féu importants contribucions al redescobriment de les característiques diferencials de les diverses tradicions de l'orgueneria a la Península Ibèrica. La seva obra va suposar una fita important en l'orgueneria de la península, ja que el seu taller es pot considerar com el bressol del tipus d'instrument i modalitat d'ofici que s'ha imposat arreu de Catalunya i Espanya.

Descripció tècnica de l’orgue del Santuari de Pompeia


L’instrument ocupa la totalitat de l’amplada i la meitat de la fondària del cor del Santuari. Es pot catalogar el moble com a una mescla d’estils entre Neogòtic i Clàssic.

Consta de tres teclats manuals i un pedaler. Un teclat fa la funció d’Orgue Major al centre del moble i els altres dos són expressius, un a cada banda de l’Orgue Major. Encara conserva els salmers de corredores originals i el sistema pneumàtic d’accionament de corredores. Antigament tot funcionava pneumàticament, a dia d’avui la transmissió de notes és elèctrica.

La registració d’aquest instrument és la següent:

    PEDAL        TUBS    TOTALS
               
1    Contrabaix    16'    30   
2    Subbaix     16'    30   
3    Contres    8'    30   
4    Baix     8'    30   
5    Coral    4'    30   
6    Fornitura III    2 2/3'    90   
7    Fagot    16'    30   
8    Trompeta    8'    30   
9    Clarí    4'    30    330
               
    ORGUE MAJOR I           
               
10    Bordó Major    16'    56   
11    Flautat    8'    56   
12    Bordó    8'    56   
13    Octava    4'    56   
14    Flauta Cònica    4'    56   
15    Quinzena    2'    56   
16    Plens IV-V    1 1/3'    280   
17    Quinta    2 2/3'    56   
18    Trompeta    8'    56   
19    Clarí    4'    56    784
               
    EXPRESSIU II           
               
20    Bordó     8'    56   
21    Flauta    8'    56   
22    Octava    4'    56   
23    Espigueta    4'    56   
24    Flabiolet    2'    56   
25    Dinovena    1 1/3'    56   
26    Vint-i-dosena    1'    56   
27    Sesquialtera    2 2/3'+1 3/5'    112   
28    Alemanya IV-V    1'    280   
29    Clarinet    8'    56   
30    Trompeta    8'    56    896
               
    EXPRESSIU III           
               
31    Bordó    8'    56   
32    Gamba    8'    44   
33    Celeste    8'    56   
34    Tapadet    4'    56   
35    Flauta    4'    56   
36    Nasard 12ª    2 2/3'    56   
37    Nasard 15ª    2'    56   
38    Nasard 17ª    1 3/5'    56   
39    Corona III-IV    1/2'    224   
40    Fagot-Oboè    8'    56    716
               
                2.726
               
    Trèmol II           
    Trèmol III           
               
    BOTONERA           
    P    Piano       
    MF    Mezzo-Forte       
    F    Forte       
    FF    Fortíssimo       
    o    Anul·lador       
    AN    Corrent registres       
    C1    Combinació 1       
    C2    Combinació 2       
    C3    Combinació 3       
               
    PEDALETS           
    Enllaç total           
    Ex-Llengüetereria           
    III/II           
    III/I           
    II/I           
    III/P           
    II/P           
    I/P           
    SABATA EXPR.III           
    SABATA EXPR.II           
    Combinació Lliure           
    Fort           
    Gran Joc           
    Anul·lador           

Tot seguit veiem fotografies de l’orgue, i del seu interior, abans de la nostra intervenció:

A continuació es pot observar l’estat original i el procés dels treballs realitzats:

Marcatge dels tubs de façana:
Desmuntatge dels tubs de façana:
Antigues marques d’altres elements al moble interior:
Buidat de l’Orgue Major:
Neteja dels diferents elements:
Perforacions extremades per necessitat d’aire als tubs (alteració no original):
Desmuntatge general tapes Orgue Major:
Diferents esquerdes i antigues reparacions de corredores:
Reparació del punt més feble d’una corredora, reforç de metall:
Tapes de les arques de vent, maltractades per les martellades:
Salmer major net i preparat per rebre de nou corredores, tapes i tubs:
Muntatge dels diferents elements de l’Orgue Major, i neteja d’altres elements d’altres teclats:












Reparacions dels tubs en mal estat o amb mancances i reparacions vàries:










Estat deficient del Fagot 16’ del pedal i Clarinet 8’:
Instal·lació peus nous de fusta:

Nova pell a dues ventalloles obturades per l’entrada d’aigua al salmer:



.