dilluns, 16 de maig del 2011

Breu història de l’orgue. 1.2. Context cultural-històrico-social de Ctesibi

Ctesibi va viure a la Grècia del període Hel·lenístic (323-146 a.C.). Estigué envoltat per generacions (tant anteriors a ell com posteriors) de grans inventors i avenços tècnics revolucionaris. Aquesta època començà amb la mort d’Alexandre Magne (323 a.C.) amb el qual la cultura i el poder de Grècia arribà a l’orient pròxim i a l’orient mitjà, fins la conquesta romana després de la Batalla de Corint (146 a.C.). Amb Grècia sota el control de Roma hi hagué l’era Greco-Romana (o República Romana). Tot i que l’era Romana no va trencar la cultura hel·lenística (que es mantingué fins el cristianisme), sí que acabà amb la independència política grega. Durant la major part de la història grega, l’educació va ser privada. Amb el període hel·lenístic, en algunes ciutats-estat es van establir escoles públiques, tot i que només les famílies benestants podien contractar un mestre. Els nois aprenien a llegir, a escriure i a citar literatura, també aprenien a cantar i a tocar un instrument musical, i a entrenar-se com a soldats per al servei militar. No estudiaven per treballar, sinó per convertir-se en bons ciutadans. Les noies també aprenien a llegir, a escriure i a fer l’aritmètica elemental per dirigir la llar, gairebé mai rebien cap educació més després de la infantesa.

Els nens entraven a l’escola en arribar als set anys d’edat. Els tres tipus de mestres que hi havia eren: els grammatistes per a l’aritmètica, els kitharistes per la música, i els paedotribae per als esports. La ciència Hel·lènica va ser molt important, els grans centres de la cultura hel·lenística eren Alexandria i Antioquia, les capitals de l’Egipte ptolemaic i la Síria selèucida respectivament.


Al tercer apartat d’aquest primer capítol de la breu història de l’orgue veurem alguns dels personatges clau del període de Ctesibi (Euclides, Epicur, Filó de Bizanci). La resta de personatges clau (Arquímedes, Apol·loni, Viturvi i Heró) els reservem per al quart i darrer apartat del primer capítol de la breu història de l’orgue.


.