dimecres, 29 de juny de 2011

Breu història de l’orgue. 1.3. Personatges clau del període de Ctesibi (I)

Euclides


Euclides (en grec:Εὐκλείδης), també conegut com Euclides d’Alexandria (365-275 a.C.). Fou un matemàtic grec conegut actualment com “el pare de la geometria”. Va néixer a Alexandria (Egipte), visqué en temps de Ptolemeu I Sòter i va estudiar a l’escola d’Alexandria. Fou el fundador de l’escola de matemàtiques de la ciutat. El seu treball més famós fou Els Elements, considerat sovint el llibre de text de més èxit de la història. S’hi dedueixen les propietats dels objectes geomètrics i dels nombres naturals a partir d’un petit conjunt d’axiomes. També va escriure sobre perspectiva, geometria esfèrica i teoria de nombres. Els seus Axiomes, definicions i postulats van ser vàlids durant segles.

Els Elements en versions històriques

Els Elements en Papir

Els Elements

Epicur


Epicur (en grec Επίκουρος) (Samos, 341 a.C - Atenes, 270 a.C.). Fou un filòsof grec, fundador de l’escola que porta el seu nom, Epicureisme. Els aspectes més destacats de la seva doctrina són l’hedonisme i l’atomisme. Va defensar que el savi havia de mantenir-se al marge de la vida política.
Tot i que gran part de la seva obra s’ha perdut, coneixem bé els seus ensenyaments a través de l’obra De rerum natura del poeta llatí Lucreci (segle I a.C., potser entre el 98 i el 54), que constitueix un homenatge a Epicur i una exposició magistral de les seves idees.

Filó de Bizanci


Filó de Bizanci (en grec antic: Φίλων ο Βυζάντιος) (ca. 280 a.C. - ca. 220 a.C.). Fou un escriptor grec que tractà sobre mecànica. Probablement va ser més jove que Ctesibi, tot i que hi ha qui el situa un segle abans.

Filó va ser l’autor d’una extensa obra, Mechanik sintaxi (Tractat de Mecànica), que està format per les seccions següents:
  • Isagoge - una introducció a les matemàtiques.
  • Mochlica - mecànica general.
  • Limenopoeica - construcció de ports.
  • Belopoeica - artilleria.
  • Pneumatica - dispositius que funcionen per pressió de l’aire o de l’aigua.
  • Automatiopoeica - joguines mecàniques i diversions.
  • Poliorcetica.
  • Peri Epistolon - inclou cartes desconegudes.
Les seccions militars Belopoeica i Poliorcética es conserven en grec (s’hi descriuen projectils, la construcció de fortaleses, els atacs i les defenses, etc.), així com els fragments de Isagoge i Automatiopoeica. D’una altra part de l’obra, sobre motors pneumàtics, es conserva la traducció llatina De ingeniis spiritualibus realitzada a partir d’una versió en àrab.

La línia de Filó, una construcció geomètrica que es pot utilitzar per a la duplicació del cub, s’atribueix a Filó. Filó de Bizanci també va descriure en nombrosos escrits l’hýdraulis de Ctesibi.

Al quart i darrer apartat d’aquest primer capítol de la breu història de l’orgue veurem la resta de personatges clau del període de Ctesibi (Arquímedes, Apol·loni, Viturvi i Heró).


.

Cap comentari:

Publica un comentari