dijous, 28 d’abril de 2011

Breu història de l’orgue. 1.1. Ctesibi i l’Hýdraulis

Amb aquest article iniciem la narració (en format breu) dels esdeveniments històrics més importants que envolten el naixement i l’evolució fins als nostres dies de l’instrument musical que avui en dia coneixem com a l’Orgue.

S.III a.C.
La primera referència que es té d’un orgue és al S.III a.C., de la mà del seu inventor i matemàtic d’Alexandria (Egipte), Ctesibi.

Ctesibi investigà sobre els fenòmens naturals i la geometria, va escriure el primer tractat científic sobre l’aire comprimit i l’elasticitat de l’aire, anomenat Pneumàtica. En el terreny de la Pneumàtica sorgeix la invenció de l’hýdraulis (Hydra-aigua / Aulós-flauta), el precursor de l’orgue actual. L’hýdraulis funcionava mitjançant la pressió que l’aigua exercia sobre l’aire. Ctesibi també dissenyà la catapulta d’aire comprimit cap a l’any 270 a.C.

      

      

Part de l’obelisc de Teodosi (347-395 d.C.) on es pot observar un hýdraulis al marge inferior dret

L’orgue hidràulic o hýdraulis (també anomenat hydraulus, hydraulos i hidràulica) és un antic instrument musical de vent que funcionava amb un sistema de receptacles plens d’aigua per mantenir constant la pressió de l’aire. Va ser el primer instrument de teclat i el predecessor de l’orgue actual. L’intèrpret que el tocava es denominava hydraulés, en l’actualitat es coneix com a organista.

L’orgue hidràulic es va utilitzar també per a imitar el cant d’ocells, així com per a reproduir l’impressionant so que emetia l’estàtua de Memnon a Tebes (Egipte). En aquest darrer cas, l’energia solar s’utilitzava per escalfar l’aigua d’un tanc tancat, així es produïa l’aire comprimit que feia sonar els tubs.

      

Les característiques de l’hýdraulis s’han deduït de mosaics, pintures i referències literàries. L’any 1931, les restes d’un hydraulis van ser descobertes a Hongria, amb una inscripció que es remunta al 228 d.C. El cuir i la fusta de l’instrument estaven descompostos, però amb les parts metàl·liques ha estat possible la reconstrucció d’una rèplica, ubicada actualment al Museu Aquincum de Budapest.

El mecanisme exacte que s’emprava per produir l’aire no està del tot clar, i no se sap gairebé res sobre la música que s’interpretava amb l’hýdraulis.


Generalment l’hýdraulis posseïa una base octogonal (30 cm d’alt per 90 de diàmetre), sobre la qual hi havia una cisterna metàl·lica (de 90 cm d’alt i de 60 de diàmetre, aproximadament). En general, la cisterna tenia dos èmbols cilíndrics a banda i banda. Damunt d’aquesta cisterna hi havia una caixa rectangular, de dimensions semblants a les de la base, sobre la qual estaven col·locats els tubs.


Pel que sembla, el músic s’asseia davant una mena de teclat que sorgia de la càmera eòlica que posseïa l’instrument. L’hýdraulis es va utilitzar per tota Grècia, per a usos civils. Estava present en tasques militars, alertes ciutadanes, comunicats, recepcions, festes, missatges a distància...

Ctesibi també va ser el primer de l’antiguitat en oferir un servei de perruqueria, on desenvolupà un mirall regulable mitjançant una palanca de contrapès. També va inventar un rellotge d’aigua anomenat Clepsidra , d’una precisió tan exacta que no va ser fins el s.XIII que va poder ser millorada i no va ser fins al s.XV que va ser perfeccionada amb els primer rellotges de pèndol.




Clepsidra

Al segon apartat d’aquest primer capítol de la breu història de l’orgue veurem quin va ser el context cultural-històrico-social de Ctesibi.


.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada