dilluns, 13 de juny del 2011

Orgue del presbiteri de la Basílica de Santa Maria de Mataró

Els proppassats dies següents a la Pasqua vàrem fer una posada a punt de l'orgue del presbiteri de la Basílica de Mataró. Aquest orgue, construït per Blancafort-Capella-Lhôte l'any 1963-65, havia arribat a un estat precari pel pas del temps, goteres importants, i diverses intervencions realitzades al llarg dels anys, unes més encertades que d'altres. L'orgue també es va construir en una època en que els materials disponibles no eren els actuals, es van aprofitar també molts tubs d'un altre orgue. Tot i així, es va dur a terme un treball digne de respectar.

La disposició fònica és de concepció Barroca. Tot i els pocs registres de que disposa es pot tocar molta música, més si l'organista usa la fantasia i experimenta noves registracions i nous sons que els estrictament reglats.

La disposició de l'orgue és la següent:

1er. teclat "Orgue Major"
  • Flautat 8' façana (entre d'altres, aquests tubs son fets per en Josep Giménez de Barcelona)
  • Octava 4'
  • Quinzena 2'
  • Dinovena 1 1/3'
  • Plens 1' III-IV r.
  • Trompeta de Batalla 8' façana horitzontal, primera octava C-H mitja llargada

2on. Teclat "Positiu"
  • Bordó 8'
  • Flauta Xemeneia  4'
  • Quinzena 2'
  • Dissetena 1 3/5'
  • Vint-i-dosena 1'

Pedal
  • Subbaix 16' (Baix 8' mitjançant acoblament d'octava)
  • Trompeta 8' (Clarí 4' mitjançant acoblament d'octava)

Acoblaments, II/I, I-P, II-P.

2 pedalets 16' o 8', 8' o 4'que accionen Subbaix-Baix o Trompeta-Clarí.

A part del Pedal, tots els tubs estan en un sol salmer amb dobles ventalloles una per cada manual, és a dir: c man. I - c man. II - cs man. I - cs man. II..., amb un petit passadís de 20 cmts d'amplada al mig del salmer per poder afinar, i per accedir-hi s'han de treure com a mínim dos tubs de façana.

Primerament es va corregir el gir del motor i es va controlar la pressió de la manxa general darrera del retaule del Carme.

Seguidament es van treure els 800 tubs de que consta l'orgue, per netejar-los un per un, controlar-ne l'harmonització i afinar-los en els moments finals del treball.

També es van controlar els taps, entalles, orelles, boques, peus. A les Trompetes es van netejar les llengüetes amb vinagre, es van controlar les canals, les rasetes d'afinació, etc.

També es va procedir a la neteja de tota la teulada de l'orgue i de l'interior.

Orgue abans dels treball


Neteja tubs de façana


Neteja tubs de façana. S'observen antics intents desafortunats d'afinació mitjançant les orelles


Neteja tubs de façana


Sergi González en la neteja dels tubs de façana


Neteja tubs de façana


Tubs de façana abans de netejar


Tubs de façana abans de netejar


Extracció dels tubs de l'orgue


Extracció dels tubs de l'orgue


Antoni González en l'extracció dels tubs de l'orgue


Extracció dels tubs de l'orgue


Salmer buit de tubs


Neteja del sostre de l'orgue


Neteja de l'interior


Neteja tubs interiors


Trompetes de Batalla amb intervencions desafortunades (forats)


Trompetes de Batalla amb cops i òxid de plom


Trompetes de Batalla amb cops i òxid de plom


Detall de la mecànica


Detall de la mecànica


Detall de la mecànica


Salmer de pedal


Es va procedir al desmuntatge i reparació total, amb pell nova, de la manxa flotador de sota el salmer. Estava rebentada totalment pel pas dels anys, influint negativament a l'emissió del so dels tubs i a la seva afinació.

Flotador vell


Flotador vell. S'observa algun intent de reparació


Flotador vell. S'observa algun intent de reparació


Interior del flotador ple de sutje


Flotador amb tot el material vell arrencat


Extracció completa del material vell


Pell nova per al flotador


Antoni González en l'empellat nou de tot el flotador


Antoni González en l'empellat nou de tot el flotador


Antoni González en l'empellat nou de tot el flotador


Flotador empellat nou col·locat al seu lloc


També varen sortir imprevistos com trobar en mal estat la "cortina" que regula l'aire del motor al flotador. Si aquesta no està en bon estat, la manxa flotador reparada no fa bé el seu servei.

Cortina reguladora trencada


Cortina reguladora trencada


Cortina reguladora trencada


Cortina reparada amb pell nova


Cortina reparada amb pell nova




Detall flotador nou sense cortina


Es van controlar totes les ventalloles (vàlvules que en prémer les tecles deixen passar el vent cap als tubs) dels dos teclats manuals i de pedal. Es van extreure totes, es van netejar i es va aplicar talc per millorar l'estanqueïtat.

Extracció, neteja, espolsejat amb talc i control de ventalloles


Extracció, neteja, espolsejat amb talc i control de ventalloles


Extracció, neteja, espolsejat amb talc i control de ventalloles


Extracció, neteja, espolsejat amb talc i control de ventalloles


Extracció, neteja, espolsejat amb talc i control de ventalloles


També es va controlar el bon funcionament de les corredores, i es van treure restes de volanderes, fetes malbé pel pas del temps.

Forats del salmer obstruïts per desgast de volanderes


Forats del salmer obstruïts per desgast de volanderes


Detalls salmer


Finalment es va procedir, després d'un control general de la mecànica, a fer un repàs d'harmonització i a la afinació.

Col·locació tubs Plens 1'III-IV r


Col·locació dels tubs interiors i afinació


Col·locació dels tubs interiors i afinació


Col·locació dels tubs interiors i afinació


Resultat del polit dels tubs de façana



.

dilluns, 16 de maig del 2011

Breu història de l’orgue. 1.2. Context cultural-històrico-social de Ctesibi

Ctesibi va viure a la Grècia del període Hel·lenístic (323-146 a.C.). Estigué envoltat per generacions (tant anteriors a ell com posteriors) de grans inventors i avenços tècnics revolucionaris. Aquesta època començà amb la mort d’Alexandre Magne (323 a.C.) amb el qual la cultura i el poder de Grècia arribà a l’orient pròxim i a l’orient mitjà, fins la conquesta romana després de la Batalla de Corint (146 a.C.). Amb Grècia sota el control de Roma hi hagué l’era Greco-Romana (o República Romana). Tot i que l’era Romana no va trencar la cultura hel·lenística (que es mantingué fins el cristianisme), sí que acabà amb la independència política grega. Durant la major part de la història grega, l’educació va ser privada. Amb el període hel·lenístic, en algunes ciutats-estat es van establir escoles públiques, tot i que només les famílies benestants podien contractar un mestre. Els nois aprenien a llegir, a escriure i a citar literatura, també aprenien a cantar i a tocar un instrument musical, i a entrenar-se com a soldats per al servei militar. No estudiaven per treballar, sinó per convertir-se en bons ciutadans. Les noies també aprenien a llegir, a escriure i a fer l’aritmètica elemental per dirigir la llar, gairebé mai rebien cap educació més després de la infantesa.

Els nens entraven a l’escola en arribar als set anys d’edat. Els tres tipus de mestres que hi havia eren: els grammatistes per a l’aritmètica, els kitharistes per la música, i els paedotribae per als esports. La ciència Hel·lènica va ser molt important, els grans centres de la cultura hel·lenística eren Alexandria i Antioquia, les capitals de l’Egipte ptolemaic i la Síria selèucida respectivament.


Al tercer apartat d’aquest primer capítol de la breu història de l’orgue veurem alguns dels personatges clau del període de Ctesibi (Euclides, Epicur, Filó de Bizanci). La resta de personatges clau (Arquímedes, Apol·loni, Viturvi i Heró) els reservem per al quart i darrer apartat del primer capítol de la breu història de l’orgue.


.